Etapa 8: De Villafranca del Bierzo a Sarria (13/8/10)

Km etapa: 72 km
Km acumulats: 737 km
Hora de sortida: 06:30
Hora d’arribada: 15:15
Hores pedalant: 06:30
Promig: 11 km/hora
Desnivell positiu: 1575
Desnivell negatiu: 1615
Frecuència cardiaca promig: 120 ppm 

La etapa ha començat molt d’hora, tant que ha costat que sortís el sol i el llum que porto al manillar apenes em deixava distingir les fletxes grogues. Per sort, he pogut seguir la munió de peregrins a peu que anaven al davant i el camí anava paral·lel tota l’estona a la carretera. Avui també he anat sol a tota l’etapa.

El terreny començava planet i ha començat refrescant molt, tant que he passat fred i he trobat a faltar els manguitos de la bici, ja que el paravents no era suficient. De mica en mica, però, el camí es va fent cada cop més empinat a la vegada que es va fen l’alba i vaig entrant en calor. Així fins que s’arriba a un punt en el que el camí es divideix en el recomanat per a bicigrins i el de peregrins a peu, que no es ciclable en gran part del seu tram, així que tiro amb molta, moltíssima tranquilitat pujada amunt, tanta que fins i tot se’m fa una mica llarg, que no pesat ni cansat. A l’últim quilòmetre surto de l’asfalt i entro a passo la fita que dóna entrada a Galicia així que arribo a O Cebreiro i reposo forces amb una bona empanada galega.

En acabar arreblo una punxada a la roda del darrere i enfilo el que queda fins a l’alt de Sant Roc i més endevant al del Poio, aquest últim per pista, cosa que m’obliga a arrosegar el pes mort de la bici i les alforges cap amunt del dificultós camí de roques. Quan corono els dos colls baixo com un llamp per la carretera, molt ampla i poc transitada. El motiu pel qual no baixo pel camí de pista són els frens, que em fan molta por i comencen a estar una miqueta al límit. 

Quan arribo abaix i entro a Triacastela miro el rellotge i veig que puc arribar relativament d’hora a Sarria. Agafo la variant de Sant Xil i deixo a una banda la de Samos. El paisatge i el que m’envolta és preciós, es nota que ja estem a Galicia. Passant entre tunels  de roures, molses i liquens, alzines, pins… amb el vent passant entre les seves fulles que sembla que estiguin intentant dir alguna cosa… Pujo i baixo per tot arreu i segueixo patint pels frens.

En arribar a Sarria vaig a l’alberg i just a 100 metres trenco la cadena… quina sort que m’ha passat aquí i que encara es d’hora. Agraeixo això últim perque avui és el primer dia que veig el cartell de “complet” als albergs i d’altres allotjaments i peregrins donant voltes per a trobar un lloc per a dormir. És normal, ja que Sarria es troba al límit del quilometratge mínim exigit per a obtenir la Compostela. Ara és temps d’una bona dutxa, tastar el pop gallec i arreglar la cadena per a poder continuar.

Sarria
Entrant a Galiza
Pujada a O’Cebreiro
Gastronomia galega
Només 127 km
Monument al peregría al Coll de St. Roc

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *